Per què aquesta intervenció?

Durant el pràcticum I al mateix centre va sorgir la idea del projecte a portar a terme. L’elecció del projecte sorgeix en una reunió amb el pedagog del centre i un dels usuaris, en aquell moment vaig tenir curiositat de conèixer si els nois eren prou independents i capaços de decidir el seu dia a dia. Un cop reunida amb el pedagog i plantejant la meva curiositat em va fer veure que en general són nois tractats des de casa com a nens i que, en general, s’acostuma a fer-los dependents sense necessitat. La meva primera inquietud va estar si això es treballava des del centre i la resposta va ser que encara no, tot i que seria molt interesant... d’aquí va sorgir la idea de poder fer el meu projecte sobre el poder de decisió sobre un mateix.

A més, un cop iniciat el pràcticum II i reunint-me amb el pedagog em va fer arribar uns resultats que havia rebut sobre una estadística que mesura àmbits com el benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar físic, inclusió social i autodeterminació. Aquest últim era l’apartat on els resultats marcaven una deficiència i on els nois i noies del centre es mostraven menys contents. Aquest fet, va reafirmar l’elecció del tema del projecte.

En les persones amb paràlisis cerebral s’acostuma a treballar per a una millor qualitat de vida, posant molt èmfasi, sobretot, en el benestar físic i el benestar material per donar solució a les dificultats motrius que es troben, i sense oblidar el benestar emocional, les relacions interpersonals i la inclusió social; però s’acostuma a deixar de banda l’autodeterminació, sent aquesta molt important pel benestar emocional ja que comporta poder tenir un control de part de la nostra vida.

Per tot això considero que és un projecte molt real i, si es fa correctament, pot donar els seus fruits on segurament els nois i noies es sentiran molt millor, guanyant seguretat en ells mateixos i, conseqüentment, guanyant qualitat de vida.