Per iniciar el blog del segon Practicum us presento una descripció de la meva intervenció en el centre de pràctiques.
Descripció
La intervenció es
dóna en l’àmbit d’intervenció socioeducativa i comunitària, en concret en un
Centre d’Integració Social per a
persones majors de 18 anys amb paràlisis cerebral i afectacions similars. La finalitat
de la Institució és acompanyar al noi/a en el seu coneixement cap a una vida
adulta més independent, partint sempre d’una visió global i unitària del noi/a,
ajudar-lo en l’assoliment de noves fites que el facin créixer, sent ell el
protagonista del seu procés de maduració.
El projecte té com a línia de treball l’àmbit de l’autodeterminació.
Entenem l’autodeterminació com a un procés que implica guanyar control i
experiència al llarg de la vida a través de les pròpies decisions. Les persones
amb discapacitat acostumen a enfrontar-se a moltes dificultats per a aconseguir
l’autodeterminació, per aquest motiu necessiten recursos per l’adquisició de
competències i/o habilitats que els ajudi a explorar diferents alternatives. Seguint
aquesta línia l’objectiu principal que em proposo és que els nois i noies
siguin capaços de dir la seva i expressar-se si no estan d’acord en allò que es
decideix per ells. És important que una
persona que cognitivament està poc o res afectada pugui prendre les seves
decisions tot i tenir una mancança motriu.
L’autodeterminació és un aspecte de la
vida diària que s’ha de treballar molt amb aquest col·lectiu, ha de ser un
treball constant tant per a ells com per les persones que es troben al seu
voltant. Degut al temps disponible s’ha considerat prioritari centrar el
treball en tres àmbits importants de l’autodeterminació, aquests són fer
eleccions, la presa de decisions i la resolució de problemes. El projecte es
divideix en tres fases: l’avaluació amb una durada de 70 hores, la intervenció
amb 16 hores i l’avaluació amb 20 hores. Cal destacar que degut a
l’organització del centre no es possible dedicar totes les hores d’assistència
al pràcticum realitzant la intervenció, per aquest motiu aquesta ha de ser
ajustada al temps disponible.
Les activitats a realitzar seran de caràcter
reflexiu, es partirà de casos reals i ficticis on es podran trobar situacions
similars a les que els subjectes s’hi troben a la vida diària, amb l’objectiu
que entre tots puguin veure diferents solucions i procediments per arribar a
aquestes; seguint aquesta metodologia no ens serà necessari un gran ventall de
recursos, comptarem amb diferents casos preparats anteriorment, algun d’ells a
través del reproductor de vídeo. Per a
la recollida d’informació i considerant el col·lectiu i el tipus d’intervenció destaquem dos instruments:
l’observació i l’entrevista.
El projecte serà destinat a un petit
grup de nois i noies del centre, nois/es que tot i tenir força afectada la part
motriu cognitivament són capaços de fer i decidir per ells mateixos. Els
professionals que intervindran de manera regular a les sessions serà el pedagog
del centre i jo com a estudiant en pràctiques, cap la possibilitat que també
s’inclogui la psicòloga del centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario